va com vull

Intel·lectuals no nacionalistes

2005-07-14T22:24:00.000+02:00

Intel·lectuals

2005-06-13T14:31:00.000+02:00

Alguns dels "intel·lectuals" del “Manifest per un nou partit polític a Catalunya” ens estan regalant aquests dies un seguit de lúcides idees perquè entenem, si encara no ho teniem clar, de quin peu calcen.

El “pallasso” d'en Boadella escup aquestes afirmacions des del pamflet espanyolista ABC...

“... a Espanya hi ha un desig fort de secessió entre els dirigents polítics del País Basc i de Catalunya” i “... la situació es pot tornar complicada quan un Estat no té força ni disposició moral per posar els tancs al carrer, si es produeix un acte de desobediència constitucional”. “...seria important que els qui plantegen aquests desafiaments fossin conscients que els altres poden treure els tancs”, “...perquè estaria bé que alguns sapiguessin que hi ha formes de respondre a les provocacions”.

... mentres el senyor Félix de Azua vomita des de una col·lumna del Pais aquesta parrafada:

“La magnánima comprensión que muestran los independentistas hacia "su" violencia hace imposible cualquier solución de la violencia "extranjera". Que mantengan una larga y fructífera amistad con Otegi, que animen a sus juventudes a reventar actos universitarios, a apedrear a los Mossos, a manifestarse violentamente, que azucen el odio a los "españoles", no son actitudes que permitan suponer que la violencia va a menguar en Cataluña. El odio a los españoles no es de especie distinta al odio al ecuatoriano, al nigeriano, al filipino o al judío. Se diría, más bien, que la "cultura de la violencia catalana" tiene un futuro prometedor.”

Un conill amb tendències suïcides

2005-06-12T23:32:00.000+02:00

Un divertit recull de tires còmiques d'un conill que practica múltiples formes de suïcidi. Les tires còmiques son del llibre El Book of bunny suicides, d’Andy Riley, o això es el que he pogut llegir al blog “jmones com es, no fas nones?”. Bona nit!

http://f4ust.altervista.org/index.php?page=Bunny%20suicides

NEOLERROUXISME

2005-06-12T20:51:00.000+02:00

"Al tombant del nostre segle, una d'aquestes plagues va ser el lerrouxisme, que recolzava damunt de tres pilars fonamentals: un anticlericalisme a ultrança més folklòric i pintoresc que perniciós; el seu espanyolisme, que tan sols era esgrimit com a eina d'allò que realment en constituïa l'essència: l'anticatalanisme; i la demagògia obrera, finalitat última de la seva acció."

"Lerrouxisme i neolerrouxisme". Xavier Romeu.
Publicat a l'Avui, 15 de febrer de 1977.

Els lerrouxistes. Vicent Partal.
Lerrouxisme i neolerrouxisme. Xavier Romeu.
De Lerroux i altres excuses. Ramon Barnils.

FC Barcelona i el trist paper de TV3

2005-05-19T20:47:00.000+02:00

Roger Buch des de la seua columna a Tribunacatalana.com, mostra el trist paper que va jugar la Televisió Autonòmica de Catalunya (TV3) durant els actes de celebració de la victoria de lliga del Futbol Club Barcelona. Secessionisme linguistic i espanyolització creixent, aquesta es la recepte que ens ofereix “la catalana”.

"Quan els jugadors tornaven de nit cap a Barcelona per l’Aeroport de Manises un periodista de TV3 feia el seguiment dels aficionats, tots de la “Comunitat Valenciana” (sic), que volien saludar als seus ídols. Amb molt poca traça s’hi adreça amb un “hi ha algú que parli català?” que és com si els incitessin a parlar amb accent de Barcelona. Acte seguit, el nostre home s’adreça en castellà a quatre barcelonistes que el responen en aquesta mateixa llengua. En directe i per TV3 gran moment per la unitat del català!. En arribar Laporta, el periodista li comenta que quanta gent que hi ha i que bé que s’ha globalitzat el Barça “fora de Catalunya”. Menys mal que al final del directe el nostre home s’adona que els seguidors criden els eslògans en perfecte català occidental “ser del Barça és, el millor que hi ha”, pronunciant perfectament el final de totes les síl•labes, no com l’habitual “sé dal barça es, lu milló ca hi ha” a l’estil oriental. Encara hi deu estar pensant."

TV3 I ELS SÍMBOLS: QUE N’APRENGUIN!
http://www.tribunacatalana.com/opinio.php?id=6380

Reformes i reformetes al Principat de Catalunya

2005-05-19T16:43:00.000+02:00

La nostre classe política segueix amb la seua manca d'ambició que els caracteritza i continuen treballant per a donar-li una nova capa de pintura a la nostre petita i estreta cela d'aquesta presó de pobles i de persones anomenada ESPAÑA. Des d'avui podem trobar a la xarxa, a la web del Parlament de Catalunya, els “Treballs de primera lectura” de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. El text d'aquests "Treballs de primera lectura" (.pdf, 1,7 MB, 232 pàgines), recull els punts d'acord i divergència dels grups parlamentaris a cada títol.

Altres documents.

Procediment per a la reforma de l'Estatut

Estatut d’autonomia vigent

Estatut de Núria (1931-1932)

Constitució espanyola

Informe sobre la reforma de l’Estatut (IEA)

Bases per a un Nou Estatut Nacional de Catalunya (CIU)

Bases per a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (PSC-CpC)

Constitució de l’Estat lliure de Catalunya (ERC)

Bases per a la Reforma Constitucional i Estatutària (ICV)

Aforisme fusteria

2005-05-18T17:44:00.000+02:00

Un aforisme d'en Joan Fuster escollit entre el miler que en recull el llibre "Consells, proverbis i insolències" editat per Edicions 62.

PRECEPTE DE DIALÈCTICA.-
Crideu, quant discutiu i tingueu raó. Ordinàriament, el qui no en té també crida. I no és cosa de perdre posicions per una qüestió de bones maneres.

Aforisme
[1696; del gr. aphorismós 'definició']
m 1 DR Proposició que expressa un principi jurídic referent a determinat camp del dret. 2 LIT Proposició concisa, completa i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.
Gran Diccionari de la Llengua Catalana.
http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm

[re]evolució dels [indy]media

2005-05-09T21:45:00.000+02:00


http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/177260/index.php
Xarxa IMC dels Països Catalans: Alacant | Andorra | Barcelona | La Plana

La Barcelona real s’enfonsa

2005-05-09T15:54:00.000+02:00

En Vicent Partal, a la seva columna de vilaweb.com, amb la lucidesa que li es característica i sense embuts, ens ha regalat un article sobre el Fòrum de les Cultures un any després de l'inauguració. Fem un brindis pel gran Fòrum de les Cultures, el fòrum que s'ha convertit en un fracàs innegable de la Barcelona del disseny. Fem-ho B!!

"El Fòrum volia seguir el model Maragall i ser un aparador de projecció de futur de l’alcalde Clos. No era estrany trobar personatges importants a la Casa Gran que donaven per fet que després del Fòrum serien imparables. Amb la perspectiva dels mesos passats relacionar el Fòrum amb el Carmel no és raonable, però és inevitable. La Barcelona de disseny no aixeca el vol i la Barcelona real s’enfonsa, que diu Manuel Delgado".

http://www.vilaweb.com/www/mailobert?id=1279379

FONA 2005. Festival de música electrònica aborigen

2005-05-08T16:31:00.000+02:00

El dijous 28 d'abril varem poder gaudir de Mesclat a la ciutat de València, abans de començar el concert vaig poder saludar el Carles Belda i em va posar al corrent de la nova edició del Festival de música electrònica aborigen, FONA2005. Aquest mati, he sortit a comprar tabac i he aprofitat per a fer una cola abans d'anar a dinar. Sobre de la barra del local on era, he trobat el fulletó promociona'l del FONA2005. El festival es celebra el proper 4 de juny, un cop mes, al GER de Sant Pere de Ribes, de les 5 de la tarda a les 5 de la matinada. Ens veiem allà!!

FONA2005: Luhumà | Ovidi Twins | Benjim Benjam | Safanoria | Orchata Sound System | Màquina de turing | Ensaladilla Só Insistent | Labatzuca | Gadegang | Pirat's Sound Sistema + Xou Xou | La Principal de la nit | Punxadiscos | http://www.nautes.org/fona

Canço de la rosa de paper

2005-05-08T15:31:00.000+02:00

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
**************************************

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
***********************************

Vicent Andrés Estellés

La batalla de València

2005-05-03T19:50:00.000+02:00

Des de fa més d'un mes hi ha un debat encès entre David Segarra, Jordi Muñoz i Pere Fuset al periòdic l'Avanç del País Valencià sobre la situació actual i el futur que li espera al sud dels Països Catalans. De moment van cinc articles i semble que estem arribant a algunes conclusions. Us adjunto els enllaços al articles d'opinió publicats fins avui.

La segona batalla de València.

De batalles i batalletes.

Les batalletes de l’autocrítica.

Sobre la crítica científica i l'acció política.

Per un viatge llarg i ple de troballes.

Catalunya perd 450 € per segon

2005-05-03T19:10:00.000+02:00

Vicenç Villatoro, president de la Fundació Ramon Trias Fargas (FRTF), juntament amb Ramon Tremosa, professor de la UB i director de la Càtedra Ramon Trias Fargas d’Economia Catalana) i Antoni Vives (director de la Fundació) van presentar un espot sobre l’espoli fiscal de Catalunya. Des de fa uns pocs dies, aquest espot ja es pot veure per Internet des d'aquesta pàgina. Es tracta d'un espot divulgatiu d’uns dos minuts de durada que es distribuirà exclusivament a través d’Internet. A més d’informació contrastada, l’espot aporta les dades més recents (2003) referent a què paguem i què rebem els ciutadans de Catalunya, i concreta amb un exemple el dèficit fiscal: Catalunya perd 450 € cada segon.

Torre del Micalet

2005-05-03T17:54:00.000+02:00

El divendres 29 d'abril, vam visitar la ciutat de València, un dels lloc que no es pot deixar perdre es la “Torre del Micalet” a la Catedral de València. La vista que ens ofereix de la ciutat es excel·lent, no us ho deixeu explicar. Fotografies: 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6

"L'any 1381, Andrés Juliá va iniciar els treballs de construcció de l'anomenada torre exempta de "Campanar Nou" o "Torre del Micalet", nom que deu a la campana de les hores. És de planta octogonal, de quatre cossos separats per impostas. El prisma octogonal d'aquesta torre té una altura de 51 metres, longitud igual al seu perímetre. A partir del segle XV, el campanar va quedar unit a la catedral gràcies a la prolongació de les naus realitzada pel mestre Pere Compte. Fins al segle XVII, la torre se sostenia mitjançant una estructura de fusta.En l'actualitat compta amb una espadanya que la remata, erigida en la tercera dècada del segle XVIII, de clars tints barrocs. La Torre ha tingut diversos usos al llarg de la seva història, torre de vigilància, far, i fins i tot va servir de base per disparar focs artificials."

Dignitat i futur al País Valencià

2005-05-02T23:08:00.000+02:00

Un cap de setmana fantàstic, carregat de sentiments i de sensacions... miraré d'anar desgranant aquest dies a València en els següents post's. Per a començar, aquí va un grapat de fotografies de la manifestació del dissabte 30 d'abril "Per la dignitat del País Valencià". També podeu trobar 4 vídeos que son ideals per a copsar l'ambient de la marxa.

Fotografies | Vídeo Dolçainers | Vídeo Xúquer | Vídeo muixeranga | Vídeo “Tio canya”

Cap a València...

2005-04-27T22:52:00.000+02:00

Cap a València... demà, 28 d'abril, a les 7 de la tarda/vesprada isc cap a València. Entre els motius: manifestar-se dissabte “Per la dignitat del País Valencià”, visitar el museu d'història de la ciutat, gaudir de Mesclat, la Fera Ferotge, la Maria del Mar Bonet, els Obrint Pas, trobar-se amb els amics i potser fer-ne de nous, però sobretot ella, ella ella ella ella ell a el l a e l l a...

En Marc Gomar, des de “Mapes postmoderns”, que es la seua columna a Vilaweb Ontinyent fa una crida a manifestar-se dissabte en un escrit que ha titulat: “25 d'abril: dia del sarcasme a les Corts”. Feu-hi un cop d'ull!

Amb tanta historieta, paga la pena que el 30 d’abril ens manifestem a València per la Dignitat del País Valencià, veritat? En tot cas, no tenim massa a perdre ja. Vaja, que continua endavant la muralla de l’AVE; el transvassament Xúquer-Vinalopó; del treball precari hem passat també a la vivenda de protecció oficial precària... I van a foradar-nos el país com un gruyere amb tants camps de golf que, alhora, ens buidaran el aqüífers... Vaja, que Felip V es limitava a cremar ciutats, no va ser mai tan sofisticat a l’hora de planificar l’extinció dels valencians...
Marc Gomar
Mapes Postmoderns

Sobredosis de Rebassa!!

2005-04-27T21:45:00.000+02:00

Sobredosis de Rebassa!! Avui ha sortit esmenat per la seva participació en l'espectacle/cd “Deu catalans i un rus”, però, com he trobat algunes de les seves poesies a la xarxa, he decidit oferir-vos l'enllaç. Això de tindre en Carles vivint per ací, per les terres del Penedès, es realment un plaer. L'ultima col·laboració seva ha estat cedir alguns dels seus poemes, junt amb en Cesk Freixas i en Jordi Hill, pel recull poètic INVERSOS que va ser presentat aquest Sant Jordi. Sentir recitar per en Rebassa el “Manifest verd 21” (o com es titula en l'inversos, “el jove”), es tota una experiència.

"gora el vi i el bon giró,
gora gora el xoriguer,
gora la gent del carrer
i que mori el rei borbó."

http://www.mallorcaweb.com/Mag-Teatre/rebassa/rebassa.html

Els orígens polítics de la Fira d'Abril de Catalunya

2005-04-27T18:42:00.000+02:00

Si la Feria d'Abril de Sevilla és fundada per dos empresaris, un de català i un de basc, a mitjans del segle XIX amb la intenció d'establir unes dates i un espai perquè la burgesia andalusa pogués incrementar els seus intercanvis i per tant els seus negocis. La Fira d'Abril de Catalunya es comença a gestar a l'albirar-se la fi de la dictadura per un polític de l'administració andalusa i per un militar d'alta graduació establert a Barcelona. | Continuar |

Miguel Fernández. Els Altres Andalusos. www.altresandalusos.org

ovidi montllor: deu catalans i un rus

2005-04-27T17:02:00.000+02:00

Hui una petita recomanació musical... “Deu catalans i un rus” on en Toti Soler, en Carles Rebassa i l'Ester Formosa fan el seu particular homenatge a Ovidi Montllor.

El 10 de març de 1995 ens deixava Ovidi Montllor. Per commemorar aquest desè aniversari Ressons va proposar a Toti Soler la creació d'un espectacle especial. Deu catalans i un rus és el resultat d'un antic projecte que mai van arribar a acabar. Textos que l'Ovidi interpretava, composava o escrivia, convertits en una única peça enllaçada.

Toti Soler: veu i guitarra.
Ester Formosa: veu.
Carles Rabassa: poeta.

Desprès de haver recorregut mig país amb una gira que acaba aquest 30 d'abril a la Garriga, i que ha passat per 28 poblacions catalanes, s'ha enregistrat un disc ple de sentiment i de força que no pots deixar d'escoltar.

Estima com vulguis...

2005-04-26T23:08:00.000+02:00

"Entenc que han de tenir els mateixos drets, però per mi un gai és una persona tarada que neix amb una deformació psíquica o física". "El matrimoni entre persones del mateix sexe és immoral i deforme perquè el normal és que les persones neixin mascles o femelles". "No he vist mai dos gossos mascles fent l'amor, no és natural".

Lluís Fernando Caldentey. Alcalde del PP a Pontons. (Alt Penedès).

Felip V contra Catalunya

2005-04-26T21:27:00.000+02:00

El catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) Josep M. Torres Ribé, després de cinc anys a la recerca, ha publicat el llibre "Felip V contra Catalunya: testimonis d'una repressió sistemàtica" (Dalmau ed.), en el que tracta sobre la repressió a Catalunya durant i després de la Guerra de Successió a través de diversos testimonis borbònics. A la vista d'una documentació aclaparadora, Torres Ribé qualifica de "guerra d'extermini" basada en l'aplicació del terror tant en la guerra com en la postguerra.

"90.000 soldats a mitjans del 1714 i més de 20.000 durant tot el segle XVIII, és a dir, un soldat per cada 25/30 habitants en temps de pau-, presons saturades, represàlies a familiars, autèntiques llistes negres, desterraments, exili, incautacions, un estat d'excepció que duraria quasi tot el segle..."

Benvingudes al “Va com vull"...

2005-04-26T17:57:00.000+02:00

Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.

Ovidi Montllor .

Lletra de la cançó Va com va, que aparegué per primera volta al LP
"A Alcoi" (1974) . http://www.marxists.org/catala/montllor/vacomva.htm