dilluns, de juny 13, 2005

Intel·lectuals

Alguns dels "intel·lectuals" del “Manifest per un nou partit polític a Catalunya” ens estan regalant aquests dies un seguit de lúcides idees perquè entenem, si encara no ho teniem clar, de quin peu calcen.

El “pallasso” d'en Boadella escup aquestes afirmacions des del pamflet espanyolista ABC...
“... a Espanya hi ha un desig fort de secessió entre els dirigents polítics del País Basc i de Catalunya” i “... la situació es pot tornar complicada quan un Estat no té força ni disposició moral per posar els tancs al carrer, si es produeix un acte de desobediència constitucional”. “...seria important que els qui plantegen aquests desafiaments fossin conscients que els altres poden treure els tancs”, “...perquè estaria bé que alguns sapiguessin que hi ha formes de respondre a les provocacions”.
... mentres el senyor Félix de Azua vomita des de una col·lumna del Pais aquesta parrafada:
“La magnánima comprensión que muestran los independentistas hacia "su" violencia hace imposible cualquier solución de la violencia "extranjera". Que mantengan una larga y fructífera amistad con Otegi, que animen a sus juventudes a reventar actos universitarios, a apedrear a los Mossos, a manifestarse violentamente, que azucen el odio a los "españoles", no son actitudes que permitan suponer que la violencia va a menguar en Cataluña. El odio a los españoles no es de especie distinta al odio al ecuatoriano, al nigeriano, al filipino o al judío. Se diría, más bien, que la "cultura de la violencia catalana" tiene un futuro prometedor.”

diumenge, de juny 12, 2005

Un conill amb tendències suïcides


Un divertit recull de tires còmiques d'un conill que practica múltiples formes de suïcidi. Les tires còmiques son del llibre El Book of bunny suicides, d’Andy Riley, o això es el que he pogut llegir al blog “jmones com es, no fas nones?”. Bona nit!

http://f4ust.altervista.org/index.php?page=Bunny%20suicides

NEOLERROUXISME


"Al tombant del nostre segle, una d'aquestes plagues va ser el lerrouxisme, que recolzava damunt de tres pilars fonamentals: un anticlericalisme a ultrança més folklòric i pintoresc que perniciós; el seu espanyolisme, que tan sols era esgrimit com a eina d'allò que realment en constituïa l'essència: l'anticatalanisme; i la demagògia obrera, finalitat última de la seva acció."

"Lerrouxisme i neolerrouxisme". Xavier Romeu.
Publicat a l'Avui, 15 de febrer de 1977.