dijous, de juliol 14, 2005

Intel·lectuals no nacionalistes

dilluns, de juny 13, 2005

Intel·lectuals

Alguns dels "intel·lectuals" del “Manifest per un nou partit polític a Catalunya” ens estan regalant aquests dies un seguit de lúcides idees perquè entenem, si encara no ho teniem clar, de quin peu calcen.

El “pallasso” d'en Boadella escup aquestes afirmacions des del pamflet espanyolista ABC...
“... a Espanya hi ha un desig fort de secessió entre els dirigents polítics del País Basc i de Catalunya” i “... la situació es pot tornar complicada quan un Estat no té força ni disposició moral per posar els tancs al carrer, si es produeix un acte de desobediència constitucional”. “...seria important que els qui plantegen aquests desafiaments fossin conscients que els altres poden treure els tancs”, “...perquè estaria bé que alguns sapiguessin que hi ha formes de respondre a les provocacions”.
... mentres el senyor Félix de Azua vomita des de una col·lumna del Pais aquesta parrafada:
“La magnánima comprensión que muestran los independentistas hacia "su" violencia hace imposible cualquier solución de la violencia "extranjera". Que mantengan una larga y fructífera amistad con Otegi, que animen a sus juventudes a reventar actos universitarios, a apedrear a los Mossos, a manifestarse violentamente, que azucen el odio a los "españoles", no son actitudes que permitan suponer que la violencia va a menguar en Cataluña. El odio a los españoles no es de especie distinta al odio al ecuatoriano, al nigeriano, al filipino o al judío. Se diría, más bien, que la "cultura de la violencia catalana" tiene un futuro prometedor.”

diumenge, de juny 12, 2005

Un conill amb tendències suïcides


Un divertit recull de tires còmiques d'un conill que practica múltiples formes de suïcidi. Les tires còmiques son del llibre El Book of bunny suicides, d’Andy Riley, o això es el que he pogut llegir al blog “jmones com es, no fas nones?”. Bona nit!

http://f4ust.altervista.org/index.php?page=Bunny%20suicides

NEOLERROUXISME


"Al tombant del nostre segle, una d'aquestes plagues va ser el lerrouxisme, que recolzava damunt de tres pilars fonamentals: un anticlericalisme a ultrança més folklòric i pintoresc que perniciós; el seu espanyolisme, que tan sols era esgrimit com a eina d'allò que realment en constituïa l'essència: l'anticatalanisme; i la demagògia obrera, finalitat última de la seva acció."

"Lerrouxisme i neolerrouxisme". Xavier Romeu.
Publicat a l'Avui, 15 de febrer de 1977.

dijous, de maig 19, 2005

FC Barcelona i el trist paper de TV3

Roger Buch des de la seua columna a Tribunacatalana.com, mostra el trist paper que va jugar la Televisió Autonòmica de Catalunya (TV3) durant els actes de celebració de la victoria de lliga del Futbol Club Barcelona. Secessionisme linguistic i espanyolització creixent, aquesta es la recepte que ens ofereix “la catalana”.
"Quan els jugadors tornaven de nit cap a Barcelona per l’Aeroport de Manises un periodista de TV3 feia el seguiment dels aficionats, tots de la “Comunitat Valenciana” (sic), que volien saludar als seus ídols. Amb molt poca traça s’hi adreça amb un “hi ha algú que parli català?” que és com si els incitessin a parlar amb accent de Barcelona. Acte seguit, el nostre home s’adreça en castellà a quatre barcelonistes que el responen en aquesta mateixa llengua. En directe i per TV3 gran moment per la unitat del català!. En arribar Laporta, el periodista li comenta que quanta gent que hi ha i que bé que s’ha globalitzat el Barça “fora de Catalunya”. Menys mal que al final del directe el nostre home s’adona que els seguidors criden els eslògans en perfecte català occidental “ser del Barça és, el millor que hi ha”, pronunciant perfectament el final de totes les síl•labes, no com l’habitual “sé dal barça es, lu milló ca hi ha” a l’estil oriental. Encara hi deu estar pensant."

TV3 I ELS SÍMBOLS: QUE N’APRENGUIN!
http://www.tribunacatalana.com/opinio.php?id=6380

Reformes i reformetes al Principat de Catalunya


La nostre classe política segueix amb la seua manca d'ambició que els caracteritza i continuen treballant per a donar-li una nova capa de pintura a la nostre petita i estreta cela d'aquesta presó de pobles i de persones anomenada ESPAÑA. Des d'avui podem trobar a la xarxa, a la web del Parlament de Catalunya, els “Treballs de primera lectura” de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. El text d'aquests "Treballs de primera lectura" (.pdf, 1,7 MB, 232 pàgines), recull els punts d'acord i divergència dels grups parlamentaris a cada títol.
Altres documents.

dimecres, de maig 18, 2005

Aforisme fusteria

Un aforisme d'en Joan Fuster escollit entre el miler que en recull el llibre "Consells, proverbis i insolències" editat per Edicions 62.

PRECEPTE DE DIALÈCTICA.-
Crideu, quant discutiu i tingueu raó. Ordinàriament, el qui no en té també crida. I no és cosa de perdre posicions per una qüestió de bones maneres.

Aforisme
[1696; del gr. aphorismós 'definició']
m 1 DR Proposició que expressa un principi jurídic referent a determinat camp del dret. 2 LIT Proposició concisa, completa i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.
Gran Diccionari de la Llengua Catalana.
http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm

dilluns, de maig 09, 2005

[re]evolució dels [indy]media

La Barcelona real s’enfonsa

En Vicent Partal, a la seva columna de vilaweb.com, amb la lucidesa que li es característica i sense embuts, ens ha regalat un article sobre el Fòrum de les Cultures un any després de l'inauguració. Fem un brindis pel gran Fòrum de les Cultures, el fòrum que s'ha convertit en un fracàs innegable de la Barcelona del disseny. Fem-ho B!!
"El Fòrum volia seguir el model Maragall i ser un aparador de projecció de futur de l’alcalde Clos. No era estrany trobar personatges importants a la Casa Gran que donaven per fet que després del Fòrum serien imparables. Amb la perspectiva dels mesos passats relacionar el Fòrum amb el Carmel no és raonable, però és inevitable. La Barcelona de disseny no aixeca el vol i la Barcelona real s’enfonsa, que diu Manuel Delgado".
http://www.vilaweb.com/www/mailobert?id=1279379

diumenge, de maig 08, 2005

FONA 2005. Festival de música electrònica aborigen


El dijous 28 d'abril varem poder gaudir de Mesclat a la ciutat de València, abans de començar el concert vaig poder saludar el Carles Belda i em va posar al corrent de la nova edició del Festival de música electrònica aborigen, FONA2005. Aquest mati, he sortit a comprar tabac i he aprofitat per a fer una cola abans d'anar a dinar. Sobre de la barra del local on era, he trobat el fulletó promociona'l del FONA2005. El festival es celebra el proper 4 de juny, un cop mes, al GER de Sant Pere de Ribes, de les 5 de la tarda a les 5 de la matinada. Ens veiem allà!!
FONA2005: Luhumà | Ovidi Twins | Benjim Benjam | Safanoria | Orchata Sound System | Màquina de turing | Ensaladilla Só Insistent | Labatzuca | Gadegang | Pirat's Sound Sistema + Xou Xou | La Principal de la nit | Punxadiscos | http://www.nautes.org/fona

Canço de la rosa de paper

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
**************************************
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
***********************************
Vicent Andrés Estellés